martes, 27 de abril de 2010

La Internacionalització del conflicte


La Guerra Civil espanyola va tenir repercussió internacional, i les potencies estrangeres van donar-se un temps per debatir si intervindrien o no. Les potències democratiques finalment van decidir no intervenir ja que s’estaven preparant pel que esdevindria la Segona Guerra Mundial. Per la seva part les potencies de l’eix van enviar soldats, armaments i avions per ajudar a les tropes feixistes, i també per provar l’armament per la Segona GM. L’URSS i Mèxic per la seva part sí que van ajudar a la república. Mèxic va rebre als exiliats, i l’URSS va enviar alguns soldats i menjar. Els Brigadistes Internacionals van ser anarquistes d’arreu del món que van decidir ajudar a la república i van vindre a lluitar a Espanya.
La posició dels governs no va impedir una onada de solidaritat internacional amb el bàndol repiblicà. milers de voluntaris de diversos països van arribar a Espanya per combatre.hi en defensa de la República: eren les Brigades Internacionals. Van ser tots els fronts bèl·lics i la seva intervenciño va ser molt important en defensa de Madrid.

Guerra Civil: Zona Sublevada


El primer òrgan de poder dels sublevats va ser la Junta de Defensa que, des de l'1 del 1936, varen instaurar una dictadura militar que tenia com a màxim dirigent el general Francisco Franco. L'abril de 1937 es va decretar la unificació de totes les seves forces polítques en unpartit únic, Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista ( FET y de las JONS). Un ant després es va crear un primer govern franquista a Burgos.


GOVERN DE BURGOS
El nou Estat proposat pels rebels s'inspirava en el feixisme, i defensava un model social basat en el conservadorisme i en la preeminència del catolicisme com a eix vertebrador de la societat.
El govern franquista retiren i anul·le'n totes les reformes fetes pels republicans durant la etapa de govern. El règim franquista es fonamenta en la repressió brutal i sistemàtica que suprimeix la majoria dels drets dels ciutadans.



L'esclat de la Guerra Civil


L'AIXECAMENT MILITAR

El 17 de juliol del 1936, i el 18 de juliol un sector important de l'exèrcit( Franco, Mola, Queipo de Llano..), al qual es van unir els tradicionalistes i falangistes, van protagonitzar un cop d'Estat.

→ Els sublevats es van apoderar dels òrgans de govern d'algunes ciutats i van consittuir
una junta d'alts càrrecs militars, amb la intenció de restablir l'ordre i d'acabar amb el Front Popular.

El 19 de juliol, José Giral, nou cap de govern, va decidir a donar armes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular, per aturar el cop i defensar la legalitat republicana.

Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el decurs dels decennis anteriors.



Francisco Franco

domingo, 25 de abril de 2010

Revolució d'Octubre de 1917

Manteniment de Rússia a la guerra. Rússia segueix a la Guerra, és a dir, més morts
Lentitud de reformes. Les reformes es produïen d'una manera molt lenta.
Influencia boixevics. Aspiraven a la formació d'un govern de soviets obrers i pagesos. En el seu programa prometien la pau, el repartiment de terres entre els pagesos, la direcció de les fàbriques pels obrers i la nacionalització de la naca i dels mitjans de transport.
Sublevació dels soviets. Cop d'estat a St Petersburg , dominen el país.

El 25 d'octubre, els soviets (organitzacions de pagesos i obrers), impulsats pels bolxevics, es van sublevar i en deu dies es van fer amb el poder i van destituir el govern provisional. Amb el suport del Congés dels Soviets de Rússia, Lenin va formar un govern obrer.

Primeres mesures:
Retirada de la guerra.
Expropiació de terres.
Incautació de fàbriques.
Van quedar sota el control de comitès obrers.

Vladímir Ilich Lenin

Revolució de Febrer (1a fase revolució)

Consequüències de la primera guerra mundial.
Desastres militars
Descens producció agrícola
Malestar entre obrers i els pagesos

Soviets , consells d'obrers, pagesos i soldats, que exigien alt sar la retirada de la gierra i la fi de l'autocràcia.
Caiguda del Tsarisme
→ Establiment d'un govern provisional (Kerensky) i d'una república democràtica i liberal.


PROGRAMA DEL GOVERN PROVISIONAL

→ Rebuig d'una pau separada amb Alemanya.
→ Consolidació de les institucions democràtiques.
→ Lluita contra la crisi econòmica i la desorganització de l'exèrcit.
→ Repartiment de la terra entre els pagesos posterior a la seva discussió en l'assamblea Constituent.
→ Repressió de les ocupacions de terres i de les revoltes revolucionàries.

Desfilada en el enterrament de las víctimes de la revolució de febrer.

Període d'entreguerres (1919-1939). La Revolució Russa.


Durant la Primera Guerra Mundial, el 1917, va esclatar la revolució bolxevic a Rússia, que va derrocar el tsar Nicolau II i hi va instaurar el primer Estat comunista del món.Mentrestant, a les ciutats hi havia un procés d’industrialització. Quan aquesta industrialització arribà a les grans ciutats, es quan apareix la classe obrera i revolucionària.El terrorisme rus és molt fort i molt important, apareixen els primers anarquistes.

El Tractat de Versalles


El tractat més important va ser el de la pau amb Alemanya. Es va signar a Versalles i els vencedors van imposar condicions molt dures:
Alemanya com a única culpable.
Reparacions de guerra. Alemanya estaba obligada a pagar totes les reparacions que havia causat la guerra.
Exercit desmantellat. Es desmantellava gairebé per complet tot el seu exércit.
Sense l'Imperi Colonial. També se li arrebassava l'imperi colonial.
Tropes estrangeres al seu territori.
Alsàcia i Lorena tornen a França



1917. Canvis i final de la Primera Guerra Mundial.

Durant l'any 1917 va triomfar a Rússia la revolució bolxevic i els revolucionaris, preocupats pels seus problemes interns, van signar la pau amb Alemanya i es van retirar de la guierra. Inicialment això afavoria els alemanys. Però l'abandonament de Rússia va ser compensat amb la intervenció dels Estats Units, que, després de l'enfonsament del transatlàntic Luistania per un submarí alemany va decidir entrar en la guerra.

El 1918, el front oriental, els britànics, els francesos i els italians van derrotar Àustria i els seus aliats.
Al front occidental, els alemanys van ser derrotats i hi va haver revoltes al seu exèrcit i manifestacions obreres en contra del govern.

Atemorit, l'alt comandament alemanyt av suggerir al kàiser, que demanés la pau. L'11 de novembre del 1918 se signà l'armistici.

PATHS OF GLORY

Pel·lícula : Paths of Glory (Senderos de Gloria)
Director: Stanley Kubrick
Producció: James B. Harris/ Any de producció: 1957
Intèrprets: Kirk Douglas: Coronel Dax, Ralph Meeker: Cpl. Philippe Paris, Adolphe Menjou: General George Broulard.

Sinopsi:
França 1916, durant la Primera Guerra Mundial , el general Boulard ordena la captura d'una inexpugnable posició alemanya i encarrega aquesta tasca a l'ambiciós general Mireau. Aquest, al seu torn, ordena al coronel Dax que encapçali l'atac. La presa del turó resulta un infern, i el regiment torna a les seves posicions. L'alt comandament militar, irritat per la derrota, decideix castigar i donar exemple als soldats.

L'Esclat de la Guerra


Tot va ser per culpa de l'assasinat a Sarajevo, de l'hereu de l'Imperi Austrohongarès, Francesc Ferran, l'atemptat el va fer un bosnià. Això va provocar que Àustria declarés la guerra a Sèrbia. Rússia va protegir a Sèrbia i Alemanya aliada amb Àustria va delcarar la guerra a Rússia i a França. En una setmana els països vana anar declarant-se la guerra, i la Gran Bretanya també ho va fer, quan els alemanys van envair Bèlgica, que n'era aliada.

La Primera Guerra Mundial


La Primera Guerra Mundial s'estén des del 1914 fins al 1918, va ser una gran guerra, la qual va marcar profundament Europa.
Aquesta guerra va ser originada per tres causes:

Un enfrontament entre les principals potències colonials, per aconseguir el domini de certs territoris.

Hi havia una forta exaltació nacionalista com a conseqüència de la guerra francopursiana de 1870.

El conflicte dels Balcans.

El malestar entre les grans potències va originar una cursa d'armaments. Els estats van invertir grans quantitats de diner en la fabricació d'armes ( canons, metralladores...), en la construcció de vaixells de guerra i l'entrenament de les tropes.

L'Anarquisme


Bakunin. Personatge de la noblesa Russa. El gran teoric, líder que tira endevant les idees de l'anarquisme.
Propietat col·lectiva. Els defensors de l'anarquisme volien que tothom fos propipetari, les decisions no les prengués un comité concret, que fos la gent que poguès decidir.

Rebuig de l'autoritat

Volien un Societat sense classes, que tothom fos igual, i tingués els mateixos drets i condicions.

No a la participació política, sindicats revolucionàris.

Via sindical i via violenta.
Alguns anarquistes opten per la via de la violència, duen a terme alguns atemptats contra la gent de classe alta.


El Marxisme. El Socialisme


Marx i Engels. Alemanys, van haver de marxar d'Alemanya perquè perseguien a la gent en contra el capitalisme. Eren de família burgesa, però anaven en contra de la burgesia. L'any 1848 van publicar un llibre on hi havien idees de crítica contra el liberalisme. S'exilien a Anglaterra.
Critiquen el capitalisme
Explotació capitalista. Plusvàlua: més VALOR
El capital: llibre més important de Marx
Revolució Obrera
Societat sense classes. No hi haurà una classe per sota d'una alyta, s'establirà una igualtat. Totes les maquines han de ser de qui les fan funcionar, obrers.
Partits Obrers. Participien els treballadors i aquests arriben al poder. A diferents punts del món els fan cas i apareixen partits obrers, Anglaterra, a Espanya...




El CAPITAL. Marx és qui planteja una revolució obrera, vol crear una societat sense classes, en la qual tothom tingui igualtat d'oportunitats.

Primeres Associacions Obreres


Luddisme ( John Ludd)= Destrucció de màquines. Es manifestava en que la destrucció de les màquines,per part dels obrers, ja que les màquines els subsitueixen i ells es queden sense treball i no poden alimentar la seva família. Per exemple: una de les fàbriques més importants(Bonaplata) situada al carrer Tallers, va ser cremada pels obrers, perquè els hacien susbsituït.
Societats de socors mutuus. Seguretat Social, pròpia només dels treballadors. Diner del poc sou que cobraven els obrers, per si algún company tenia alguna desgràcia.
Sindicats Trade Unions (1834). Plataforma per millorar les condicions de vida dels treballadors.
Reivincicacions: Dret associació; reducció jornada laboral; augment de salaris; regulació treball infantil.

Nova Organització Social

Societat de classes. Societat estamental societat de classes, que en teoria tenen el mateix pes, però la realitat no serà així, ja que depen de l'economia de cadascú.
Diferencies per riquesa
Burgesia(Gran mitjana i petita). La burgesia no es homògenia. Hi ha la rran burgesia, (financers, banquers,advocats,metges,sub-secretaris de l'estat...) i la petita burgesia es la que està més a prop del poble( botiguers)
Plorateriat o classe obrera. Homes dones nens que venen del camp. La gent que no sap llegir, que ve del camp pasaria a fer les feines dures(obrers).
No legislació laboral i social. Explotació terrible de la classe treballadora:
Treball infantil: El treball infantil era molt comú i va ser denunciat per Dickens. També utilitzaven els nens, per quan sel's espatllava la màquina de teixir i només els nens tenien les mans prou petites per poder fer un nus als fils i així continuar la producció, era molt perillós perquè hi havia hagut algun nen que havia perdut una mà o dits, perquè en el moment que estava arreglant la màquina li havia caigut una peça i li havia provocat lesions greus.


Segona Revolució Industrial

Hi ha un lideratge econòmic de Gran Bretanya compartit amb Alemanya, EEUU i Japó
Apareixen l'electricitat i el petroli
Apareixen invents com ara, el cotxe, l'avió...
També es dona a la llum el Taylorisme (mètode de treball que consisteix en la fabricació en cadena i la divisió de tasques molt específiques) que neix a la fàbrica Ford, als Estats Units.
També va haver-hi una concentració industrial molt importants, diverses empreses es van ajuntar, per tenir el monopoli d'alguns productes i obtenir forts beneficis.
→ El petroli va començar a ser utilitzat per els combustibles dels automòbils.



Frederick Windslow Taylor

La Revolució dels Transports

Es produeix una necessitat de fer arribar les mercaderies a tota la població, per això es moilloren els camins, la navegació i el ferrocarril per tal de que les comunicacions fossin molt més fàcils. El ferrocarril, va ser un pas endavant molt important, ja que va permetre fer un determinat trajecte amb menys temps, amb més seguretat, i amb una preus més barats. El primer trajecte amb passatgers del ferrocarril va ser l'any 1830 entre Manchester i Liverpool.



Això va provocar un canvi de l'autoconsum a l'economia de mercat, es a dir, que no només es pogues comprar en una mateixa població, si no que la compra-venda fos més extensa.
Es va crear el lliurecanvisme( Política econòmica que suprimeix les traves a la lliure circulació de productes entre els països).

La Revolució Industrial


L'anomenada Era del Maquinisme. Apareixen les primeres màquines, que funcionen amb la força humana. L'aparicio d'aquestes màquines provoquen l'augment de la productivitat i la disminució del cost i per tant les vendes són més barates i hi ha més demanda de productes, la qual genera molts beneficis. James Watt, es el creador de la primera màquina de vapor, la qual funciona amb carbó.


La màquina de Vapor esdevindrà, el símbol de la Revolució Industrial.

S'impulsa la generealització del sistema fabril de producció, que consisteix en la concentració dels obrers i les màquines en grans edificis industrials: les fàbriques.


James Watt matematic inventor i ingenier escocès, principal creador de la màquina de vapor.

La Revolució Agrícola

La Revolució Agrícola va ser causada per la forta demanda d'aliments, això va fer que els preus d'aquests augmentesint.
Els beneficis, varen ser molt millors i es va aconseguir gràcies a dues grans transformacions:
La privatització del sòl
I l'aplicació de nous mètodes i tècniques de conreu

La terra es va convertir en una propietat privada en la qual els grans propietaris podien fer les transformacions amb el seu terreny.
I també la introducció de nous conreus, com el blat de moro i la patata.

També es va imposar un nou sistema de conreu
El Sistema de Norfolk: Un Sistema d'aprofitament agrari Consistia en establir rotacions regulars amb un ritme quadriennal de les espècies cultivades de cereals, llehums, tubercles i farratge. Amb aquest nou sistema hi havia una major producció agrària i d'adobs naturals, sense esgotar mai la terra ni deixar-la improductiva.

El Sistema de Norfolk


La Revolució Demogràfica



La
Revolució Demogràfica, va causar un augment considerable de la producció agricola.
Això va provocar que la població estigués més ben alimentada, i també gràcies a l'augment de el progés de la medicina, i de la higiene, la gent vivia en unes condicions de vida més bones i més anys, és a dir, va augmentar l'esperança de vida.
Va disminuir la mortalitat, i un manteniment increment de
la natalitat.
Un dels canvis importants que va promolgar aquesta revolució va ser la de dur a terme el sistema de clavegueram, que gràcies això va millorar la higiene i no es van propegar moltes malalties.

esa

La Revolució Industrial


La Revolució Industrial va provocar un conjunt de canvis a nivell tecnologic i economic que es van produïr per primera vegada a la Gran Bretanya, al segle XVIII.

La revolució industrial va anar acompanyada d'un seguit de canvis:
Revolució demogràfica.
Revolució agrícola.
Revolució industrial.
Revolució dels transports.


LES FASES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
















Napoleó Bonaparte

Napoleó, va passar de Cònsol a Emperador, va fer una reforma administrativa, instaurant el Codi Civil ( Recopilació del conjunt de lleis civils comunes a tot un Estat) que racionalitzaca i unificava totes les lleis anteriors i es van reformar la hisenda i el sistema d'ensenyament. També va firmar una pau religiosa amb l'Església, que va passar a de ser l'enemic a una gran aliada. Napoleó va col·locar al tron familiars o generals del seu exèrcit. Ell volia construir un Imperi i imposar les seves idees revolucionaries
→ Supressió de l'absolutisme i drets senyorials
→ Instauració dels principis de la Revolució Francesa: Llibertat econòmica, religiosa
→ Igualtat legal dels ciutadants.


Ningú tenia cap poder, ja que Napoleó n'era l'amo de tot.



Napoleón Bonaparte


La República Burgesa (1794-1799)

Després del Cop d'Estat, la burgesia va tornar a agafar el control de la Revolució, i aquesta torna a canviar les lleis i les normes:
Estableixen la Consitució del 1791.
El govern passa a anomenar-se Directori
→ El poder el reparteixen entre l'alta burgesia
.
→ Segueix la guerra contra les potències absolutistes, cosa que va fer que l'éxercit guanyés més prestigi i es va proposar com l'única institució capaç d'imposar l'ordre i d'assegurar la defensa nacional
→ El 1799, Napoleó Bonaparte, va protagonitzar un Cop d'Estat que va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat ( 1799-1804).


CLAU PER ENTENDRE ELS DIFERENTS EPISODIS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA.
Lluita de classes entre l'alta burgesia (política conservadora que beneficia les noves classes dominants) per una banda, i la petita burgesia amb el suport del poble per un altre( polítiques radicals per millorar la situació de les classes populars)

La República Democràtica (1792-1794)


LA CONVECCIÓ GIRONDINA.

La República va quedar en mans dels girondins, van convocar eleccions pel sufragi universal masculí per la nova Convenció Nacional.

Aquesta Convenció va celebrar un judici contra el rei Lluís XVI i a la seva esposa Maria Antonieta, acusats de traïdors, i condemnats a la guillotina. Les monarquies europees es van aliar a causa de la mort del rei( el 21 de gener del 1793) , i van formar una coalisió contra la França més revolucionaria. Maria Anotonieta va ser executada el 16 d'octubre.

El 1973, la República estaba en perill i la població es va començar a neguitejar, per això es van ocasionar revoltes contrarevolucionaries. Finalment, els exercits aliats van envair




Execució de Lluís XVI

LA CONVECCIÓ JACOBINA

El juny del 1973, els jacobins van fer-se amb el poder i van detenir els dirigents polítics girondins. Aquest mateix any van promulgar una nova consitució basada en:
-Sobirania popular
-Sofragi universal directe

-Dret a la igualtat


El poder va quedar en mans de Robespierre


Maximilien Robespierre


Per defensar-se de l'amenaça exterior, la República va decretar la lleva en massa ( Reclutament forçat de la població per servir l'exèrcit sense distinció de classe ni condició).
Va impulsar la política del Terror, suprimitn llibertats i castigant a la presó o a la mort els sospitosos contrarevolucionaris.

→ També, el Comitè va aprovar una sèrie de lleis socials:
-Control de preus i salaris.
-Distribució de béns dels contrarevolucionaris entre els indigents.
-La venda de les terres del clero en eptits lots i la intrucció obligatòria.

→ Finalment, mitjançant el cop d'Estat de Terminador, el juliol de 1794, van ser executats Robespierre i altres dirigents jacobins.