domingo, 22 de noviembre de 2009

La Monarquia Constitucional. (1789-1792)(II)

EL FRACÀS DE LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL.

Lluís XVI, marxa del París amb Maria Antonieta i els seus fills, el 20 de juny de 1791, perquè vol conspirar contra la revolució, però La seva fugida, no va tenir èxit i van ser va reconeguts i detinguts a Varennes, per la guàrdia nacional i amb l’ajuda d’un ciutadà.


→El 1792 els sans-coulottes (obrers, artesans…) van assaltar el palau reial, van empresonar el monarca i van proclamar la República(setembre de 1792).


Lluís i la seva família són detinguts a la localitat de Varennes.


La Monarquia Constitucional. (1789-1792)(I)


CARACTERÍSTIQUES DE LA MONARQUIA CONSITUCIONAL.

El 1791 es va promulgar una Constitució: exemplifica els ideals del liberalisme polític: sepraració de poders, sobirania nacional i igualtat legal dels ciutadans, sufragi censatari( només poden votar els homes segons els impostos).

Es va crear l'Assam
blea Legislativa: es redacten noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans, com prohibir la torutra, obligar els nobles a pagar impostos i abolir els gremis.

→Es va
crear un nou exèrcit la "Guardia Nacional", per defensar les conquestes de la Revolució enfront dels defensors de l'absolutisme.

Apareix la desamorització: procés
d'incautació dels bens (diners, terres...) de les esglèsies catòliques, ja que eren molt rics i França estava patint una forta crisi socioeconòmica.

Es creen grups o partits: Els Monàrquics constitucionalistes o els Republicans, que es separen en Girondins (Alta burgesia), Jacobins (Mitjana/baixa burgesia) i els Cordeliers (petita burgesia o poble).



Així s'organitzava el poder polític la Constitució del 1791.

sábado, 21 de noviembre de 2009

La Revolució Francesa.(1789–1799) (III)



LA FI DE L'ÀNTIC RÈGIM
El 14 de juliol van assaltar la fortalesa de la Bastilla, el tercer estat amb el suport del poble de París, van prendre les armes i es van disposar a defensar per la força el procés revolucionari.

La revolució també es va estendre al camp, en forma d'una revolta antisenyorial, que va comportar la crema de moltes residències nobiliàries i la destrucció de documents senyorials.

El 4 d'agost, l'Assamblea Nacional Constituent va decretar, l'abolició dels privilegis feudals i va promolgar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que reconeixia com a drets inalienables les llibertats individuals i col·lectives, així com la igualtat davant la llei i els impostos.

La Revolució Francesa.(1789–1799) (II)


Jacques-Louis DAVID: Jurament de Paume, 20 de juny del 1789.

COMENÇAMENT DE LA REVOLUCIÓ.

Els privilegiats van exígir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals , perquè es negaven a pagar els impostos, i era l'únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal. Els representants del tercer estat(burgesia) van exigir el doble vot. El monarca i part de la noblesa només van acceptar la doble representació,i els diputats del tercer estat, reunits el 20 de juny en un pavelló de París(Jeu de Paume), es van alçar en Assamblea Nacional i es van comprometre a elaborar una consitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos.

La Revolució Francesa.(1789–1799) (I)

La Revolució Francesa va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
A finals del segle XVIII, el regne de França com la major part d'Europa, estava sotmesa A l'Àntic Règim.Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de cri
si financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes.
En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduïren a l'anul·lació de l'Antic Règim.



CAUSES DE LA REVOLUCIO FRANCESA.
Crisi econòmica i social: Des del 1960 es succeeixen males collites, que provoquen l'alça dels aliments i el descontentament popular.
Crisi financera de la monarquia francesa: provocada per les despeses elevades, de l'Estat i de la cort i també pel cost de l'ajuda francesa a la indepèndencia dels Estats Units.
Marginació política d’una burgesia cada cop més forta: només els privilegiats podien ostentar càrrecs i gaudir del reconeixement social.
Desesperació de les classes subalternes per la mala situació socioeconòmica i la indiferència de la corona.


.